OLIVES, OLI, SABÓ...TANCANT EL CERCLE!

Fa uns mesos en Fèlix ens passava la recepta per fer olives, ens obria les portes a experimentar a taula el que s'havia pogut collir a l'hort. 
Fa unes dues setmanes fèiem resó de la fira de l'oli de Bigues i Riells...
I la propera setmana farem sabó amb oli usat!!!

Us avancem una recepta i informació extra...

Taller de sabó from jesusgasco

FEM PLANTER...

Dissabte 19 de gener, nova sessió matinal molt profitosa.

Tot i que el temps no va ser esplèndid, ens va deixar treballar entre gotes de pluja i algun raig de sol que s'escolava entre els núvols.

Treure males herbes de l'hort, comprovar com estaven els enciams de l'hivernacle i l'activitat principal, fer planter de diferents varietats d'enciams, calèndula i facèlia, en un llit calent de fems frescos de cavall ens va tenir ocupats durant tot el matí.

Ah, i no podia faltar la teca, entre pa torrat, embotit i botifarres, un mos a l'enciam escaroler per tenir una idea del que recollirem d'aquí un temps!!!  

Les proves gràfiques:

 Posant els fems que faran el llit calent. Al fermentar, els fems desprendran calor que ajudaran a les llavors a germinar i fer crèixer les petites plantes.

 Seleccionant les llavors de calèndula.

 Estris necessaris per fer la feina: Un sedàs per garbellar la terra.





A sobre del llit de fems hem posat palla  i compost. I ara posem la terra on plantarem les llavors.

  

Ja ho tenim tot preparat per posar les llavors 

Enciam escaroler.

Enciam llarg de Serinyà.

Facèlia...

La calèndula al final no la posem.

 Tastant l'enciam que obtindrem...bona, molt bona!!!

 Distribuint les llavors amb cura... 

 Ara cal cobrir les llavors amb sorra, utilitzant el sedàs un altre cop.

 Premsant una mica la terra afegida

 Gairebé acabat...xulo, oi?

Posem el vidre per mantenir l'escalfor proporcionat per la fermentació dels fems i afavorir el creixement...i ara, a esperar!

Aqui podeu veure totes les fotos:

PROPERA TROBADA I OLI!!

Ja tornem a ser-hi. Després de les vacances ens retrobem el proper dissabte 19 a partir de les 10  fins a les 12h.

Continuarem amb l'hort i acabarem el treball artístic començat. 

També hi ha la fira de l'oli a Bigues i Riells durant tot el matí, que pinta molt bé

La 2a Fira de l’Oli al Vallès Oriental, a Bigues i Riells

El proper dissabte, 19 de gener, es celebra a Bigues i Riells la 2a Fira de l’Oli, una fira que té com a objectiu enfortir la tradició oleícola de la comarca i contribuir a una possible i ferma recuperació de la varietat vera i al seu reconeixement al territori. La fira, que s’organitza per l’Ajuntament de Bigues i Riells amb la col•laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, l'Slow food Vallès Oriental i la Cooperativa el Rusc de Caldes, inclou mostra i venda d’olis de la comarca i també de productes artesanals fets amb oli. 
Els visitants podran participar també d’activitats lúdiques i informatives com ara la molta d’olives per fer oli de raig i la degustació d’aquest, una xerrada tècnica sobre el cultiu ecològic de l’olivera realitzada pel tècnic Xavier Fontanet, un taller per aprendre a fer sabó amb oli i un esmorzar popular. Coincidint a la Fira i per donar a conèixer la realitat actual del cultiu de les oliveres a la comarca, s’ha editat un fulletó explicatiu dels productors, dels molins antics i actuals de la comarca i dels punts de venta d’oli de les oliveres del Vallès Oriental que es distribuirà als visitants de la Fira i que podeu descarregar en el següent enllaç: 

Fulletó L'oli al Vallès Oriental

FEM L'HIVERNACLE ... I MÉS!!!

Ep,
Ja tenim algunes fotos de l'última sessió del grup.
Va ser el 15 de desembre del 2012 (disculpeu el retard), abans que s'acabés el món...

Matí intens, treballant de valent per poder plantar enciams,pèsols, de les varietats floreta i del ganxo, i construir un petit hivernacle, per tenir temps de conèixer el projecte de construcció d'un hivernacle amb ampolles de plàstic (cliqueu aquí i tindreu l'enllaç), per fer unes quantes pràctiques per analitzar les característiques del sòl (en breu us passarem els protocols de com fer-ho) i per menjar-nos uns boníssims calçots de l'hort de l'Espelt. matí intens i esplèndid!!!

L'HORT REIVINDICATIU

Us fem arribar la informació de dues accions reivindicatives. 
Les dues fan referències a dues escoles amb un projecte educatiu molt interessant i d'una qualitat excepcional.
Una, La Font del Rieral de santa Eulàlia, malauradament es tancada i l'altre, el CEIP Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, correr el risc de ser-ho.

Perquè l'hort també és reivindicació!!!! 

Hola,
Per celebrar el solstici d' hivern, el 21 de desembre, farem una trobada a l' escola bressol La Font del Rieral que mantingui la flama: si us va bé proposem un taller de fer espelmes amb cera d' abella per infants i adults.

També podem construir entre tots i totes un arbre dels desitjos on podrem expressar les nostres inquietuds, anhels, dibuixos,...etc

Després encendrem les espelmes i a traves de la seva llum  trobaran el camí per poder-se complir.

Us esperem a les 5 de la tarda. Feu propaganda del taller!

Associació VIDA A LA FONT.


Salut companys,

La reforma que vol tirar endavant el Wert aquest va més enllà del fet educatiu, atenta contra la dignitat d'un poble. 

Però no patiu, fets com aquest farà que la independència arribi abans!

A la vegada, però, s'estan lliurant altres guerres més petites i que també ens afecten, a uns de molt de prop, a d'altres d'una mica més enllà.

Qui més, qui menys coneix el Vilamagore. Som una escola petita però amb ganes de fer coses molt grans.

Ajudeu-nos a mantenir viu el nostre projecte.

L'administració no mira per l'educació, fem-los veure que s'equivoquen!

Signeu, si us plau!

Us convidem a signar aquesta carta dirigida al departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

https://www.change.org/es/peticiones/att-departament-d-ensenyament-obertura-de-p3-a-l-escola-vilamagore?share_id=RBtGqXnCro&utm_campaign=mailto_link&utm_medium=email&utm_source=share_petition

Gràcies i endavant!

CISCU

CONTES DE L'HORT

Us imagineu explicant contes envoltats d'enciams, faves o pèsols?

Aquí en teniu un per si us atreviu a fer-ho...

L'OGRE I LA BÈSTIA DESCONEGUDA (rondalla occitana)

Hi havia una vegada un bon pagès que cultivava la seva parcel·la de terra sense molestar ningú i sense demanar a la vida cap altra cosa que veure els seus fills créixer feliços. Però desgraciadament, tenia per amo un ogre que li robava ara una gallina, ara un xai, quan no era una vaca.

A més, l’ogre exigia una part de cada collita.

Un dia, l’ogre va anar a trobar al pagès i va dir-li:

- Aquest any no cal que ens trenquem el cap tot pensant com partir-nos la teva collita. Farem meitat i meitat.

- Què?!, s’exclamà el pagès, però si jo tinc sis nens per alimentar!

- Bah!, respongué l’ogre, són tan petits que no mengen pas gran cosa.

Així doncs, jo prendré tot el que brota sobre la terra i tu et quedaràs el que hi hagi sota.

I l’ogre va marxar content de la cara desesperada del pobre pagès.

El pagès va dir-li a la seva dona:

- I ara què farem? Ens morirem de gana!

- No pateixis, va respondre ella, només cal que triem bé el que cultivem.

Llavors decidiren sembrar raves,cebes, pastanagues, remolatxes, moniatos alls i patates; i cada vegada que l’ogre venia a buscar la seva part, no s’emportava més que fulles. El pagès es quedava el que brotava sota la terra, és a dir la millor part.

A finals d’any, l’ogre els va dir:

- Ara canviarem. Tu et quedaràs el que brota sobre la terra, i jo prendré el que surti a sota.

L’ogre creia que arruïnaria el pagès, però l’any següent el pagès va sembrar blat, ordi, civada ,mongetes, pèsols, blat de moro, carxofes i pebrots, esbergínies, carabasses i carabassons...

Aquesta vegada l’ogre va tornar a sortir-ne escaldat perquè no va aconseguir res més que arrels. El pagès va poder quedar-se amb tot el grà i els fruïts. Va guardar-ne una part al graner, i la resta la va dura vendre al mercat. Amb els diners que va guanyar, el pagès va poder viure un temps feliç i tranquil.

Però l’ogre cada dia estava més gelós del pagès i va decidir prendre-li totes les terres. Va anar a trobar-lo i li va dir:

- Jugarem a les endevinalles. Coneixes aquest joc? No? És molt divertit! Cadascú portarà una bèstia desconeguda i caldrà que l’altre n’endevini el nom. Jo tornaré d’aquí a una setmana. Si no endevines el nom de la meva bèstia, em quedaré totes les teves terres.

L’home estava ben fastiguejat.

Va dir a la seva dona:

- El nostre amo és ric, i comprarà una bèstia desconeguda, provinent d’algun país llunyà. Però jo, pobre de mi, no tinc més que gallines, un porc, algunes vaques...

- Au, vinga! No t’amoïnis més, que jo et trobaré una bèstia extraordinària.

Després la dona va dir als nens:

- Aneu i vigileu els voltants del castell, sense fer-vos veure, i intenteu esbrinar alguna cosa sobre la bèstia que hagi pogut comprar l’ogre.

Per torns, els nens varen anar a espiar el castell, i al cap de dos o tres dies, un d’ells va tornar corrents. Tot acalorat i gairebé sense esma, va dir als seus pares:

- He vist arribar un carro que transportava una gàbia. Aleshores, m’hi he apropat sense que em veiessin. L’ogre i els seus criats han tret una bèstia de la gàbia i l’han ficada a l’estable. Com que la bèstia no volia caminar, l’ogre s’ha enfurismat. Cridava: “Au, vinga! Camina! Passa! Arri! Va! Maleït unicorni!”

El pagès es va fregar les mans:

- Molt bé, fill! Em sembla que hem sortit d’un mal pas.

El dia que l’ogre havia de venir, al matí, la dona del pagès es va despullar.

Es va fregar tot el cos amb mel i va anar a rebolcar-se entre les plomes de l’aviram que havia estat plomant el dia abans. El seu marit la mirava fer, atònit. Ella li va demanar que li lligués un parell de banyes al cap.Després, es va posar a quatre potes a l’estable i varen esperar la vinguda de l’ogre.

L’ogre no va pas trigar gaire a arribar, estirant la bèstia amb una corda.

El pagès s’hi va acostar tranquil·lament, les mans a la butxaca, clavà un cop d’ull a l’animal i va dir:

- Què, senyor? És això el que en dieu una bèstia desconeguda? Bah! Simplement és un unicorni.

Estupefacte, l’ogre de poc no s’empassa el bigoti.

Exclamà:

- Ah, bon home, no et creia tan savi. No et prendré les terres perquè has endevinat el nom de la meva bèstia, però si endevino el nom de la teva, hauràs de donar-me cinquanta peces d’or. Som-hi!

El pagès va portar-lo a l’estable i l’ogre va posar-se a examinar la dona.

Va mormolar:

- Vejam, vejam. Té plomes però no té ales. Té quatre potes i banyes. Una vaca? No, té les mamelles entre les potes de davant i no té cua. Però, què redimoni és aquesta estranya bèstia?

Llavors la dona va posar-se a mirar l’ogre amb un aire amenaçador, tot mostrant les dents i fent “grrrr” com si volgués saltar-li sobre i mossegar-lo. L’ogre va agafar por.

Va sortir de l’estable corrent tan ràpid que va ensopegar i ...plof!

Va caure dins un bassal.

A la fi, alliberat del seu amo, el pagès va viure tranquil i va veure créixer els seus fills sans i feliços.

Gràcies Albert

Tecnología, química i cuina...a l'Espelt

Ep,
Aquest dissabte toca hort.
Intentarem construir un hivernacle casolà i analitzarem mostres de terres dels nostres horts .
I plantarem pèsols i enciams.. 

I després de la feina...a dinar per una bona causa